XXVII Mostra Internacional Folklòrica de Sóller

Qui els havia de dir als promotors d’aquella primera Mostra Folklòrica de Sóller que amb el temps i una canya l’esdeveniment arribaria a assolir tanta de volada! Enguany ha arribat a la vint-i-setena edició i ha comptat amb el major nombre de grups participants al llarg de la seva història. Balladors, cantadors i sonadors provinents de llocs tan dispars com Albània, Astúries, Burundi, el Perú, l’Argentina, Portugal, l’Illa de Pasqua o Mèxic, s’han agermanat al llarg de gairebé una setmana amb el mallorquí grup Aires Sollerics, organitzador de Sa Mostra.

Cada dia s’han fet diferents tallers per compartir un coneixement teòric sobre ball o sobre un aspecte musical concret. Ja a la nit, els grups s’han repartit per alguns punts de l’Illa per donar a conèixer el seu repertori de danses i músiques.

Dijous feren una petita mostra dels seus balls al Parc de la Mar, a Palma, en un escenari situat sobre les aigües del llac. Al fons, la impressionant silueta de la Seu, ben il·luminada, ens oferia una imatge de serenor, com a contrapunt de l’atordidor so dels tambors africans, de la sensualitat del tango argentí, d’unes per mi desconegudes danses precolombines a càrrec del grup mexicà o del corprenedor moviment atlètic dels balladors de l’Illa de Pasqua.

A la mínima possible, bones mamballetes tot acompanyant el ritme de la música. En sortir els representants mallorquins, més d’un/-a comprovà que els peus adquirien vida pròpia, i que maldaven per seguir els punts ja coneguts d’un bolero o d’una jota ben vitenca.

Tot arriba a la seva fi, Sa Mostra i aquesta petita crònica. Ja ho sabeu, si en teniu talent, l’any que ve ens hi tornarem a trobar. Que no pari la música!

Una besada molt grossa! ;-)