Sense sortida
Entrares en un laberint sense sortida. Els volgueres fer creure –ho volies creure tu, més aviat– que “controlaves”, que sabies el que tenies entre mans, que podies deixar-ho en qualsevol moment. Massa tard, JD. Avui no hi has estat a temps. La remaleïda punxada, la darrera, ha estat fatídica.
El laberint se t’ha engolit. Ara descanses en pau. Que Déu t’aculli en els seus braços.
posted by nacoca | dissabte, de juny 23, 2007
2 Comments:
I, normalment, encara hi ha més punxades (de dolor) per les persones que se'ls estimen.
Ei, despi_na!
Sí, tens tota la raó. Les punxades no són únicament a partir d'una xeringa, certament. I la gran punxada que han sentit els pares, germans i amics d'en JD segur que deu haver estat la més dolorosa de la seva vida.
Una besada molt grossa!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home