Prou!
Us ho deim ben clar des de fa temps. Dissabte tornàrem a repetir-vos-ho. Més de 50.000 veus a l’uníson us volguérem fer memòria del que de molt de temps ençà sabeu. Us manifestàrem que la nostra opinió és ben contrària als vostres criteris sobre el que li convé a Mallorca. La nostra Illa, desventrada, agredida i humiliada, és a punt de no tenir un pam de terra sense encimentar. Vista des de l’aire sembla un immens scalextric on ja no hi ha lloc per fer més autopistes. Vista des de la mar sembla un immens cementeri ple de nínxols. Per això, perquè conservi un bri de l’essència que la caracteritzà en temps dels nostres padrins i dels padrins dels nostres padrins, per reivindicar el que creim just per a la terra en què vivim, sortírem al carrer. I tots, habitants de Palma i de la part forana, i aquells que s’hi volgueren afegir venguts de l’altra riba del Mirall, unírem les nostres veus i us ho diguérem ben alt i clar perquè us fos ben entenedor: P R O U !
Ah, i aquesta nostra manifestació SÍ que va ser exempta de crispació. Aquesta nostra manifestació SÍ que va ser bonica!
Una besada!
posted by nacoca | dilluns, de març 19, 2007
8 Comments:
M'haguera agradat coneixer les illes anys enrera quan encara no havien estat tan maltractades.Sempre he sentit atracció per les illes, però mai he anat. Penso q he fet tard, no sé.Soc massa sedentari, sempre he deixat lo de viatjar per més endavant.Potser pq sempre he estat pobre, i he donat prioritat a l'immediatessa.De tota manera lo fet fet està. Caterina més endavant et diré alguna cosa del q escrius. B7s!!
Xe.
Ei, Xe!
Quina alegria, xiquet, ja tardaves a fer acte de presència! Ui, des de fa molt de temps que les meves/nostres estimades illes pateixen molt i massa a causa de la curtor dels seus cappares. Em sembla que aquests volen passar a la posteritat a partir de les més peregrines idees, això sí, a partir de suculentes comissions fetes sota mà o ben cara alta.
Ses Illes que jo vaig conèixer quan era petita no tenen gaire a veure amb les actuals. Dunes perdudes en benefici d'hotels a ran de mar; accessos a cales on abans s'hi arribava a peu i que romanen ara barrats per tanques que impedeixen el pas a les persones, que únicament volen anar a fer un capfico a aigües mínimament netes; immensos aparcaments subterranis per donar cabuda a un parc automobilístic massa elevat per habitant... en fi, Xe, no crec que sigui una realitat desconeguda per tu en el teu territori.
Si amb el nostre crit vàrem aconseguir fer reflexionar qualcú, benhaja!
Una besada!
“Qui no plora no mama” oi?.
Ja és prou difícil fer que es moderin els qui ho omplen tot de ciment que encara la farien més “grossa” si tothom s'estigués calladet.
Ànim!
Ei, despi_na!
I tant que és difícil, gairebé impossible, diria jo. Per això cal seguir cridant a una sola veu: "PROU!"
Una besada! ;-)
Jo també dic PROU.
Una abraçada des de Tarragona ;-)
Ei, tondo rotondo!
Moltes de gràcies per la solidaritat demostrada amb el teu PROU! vers aquest trosset de país situat enmig de la mar, i benvingut a aquesta finestreta oberta al món; torna en voler.
Una besada des de Ses Illes! ;-)
Jo hi vaig anar a la manifestació. Sort que ara hi ha hagut canvis polítics. Espero que no ens decebin.
Besades Caterina! ;D
Ei, Caterineta!
Així hi vàrem coincidir, encara que no ho sabéssim, eh? Això vol dir que totes dues estimam la terra, la nostra Illa de l'ànima.
Una besada molt grossa, Caterineta, i BON NADAL! ;-)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home