En Jan

“Hola, sóc el Jan! He arribat en el vol de les 5.10 h,
peso 2’900 kg i de moment tinc molta son. Petonets.”

Així, amb aquestes paraules et presentares al món. Així vàrem tenir el primer contacte amb tu, tot i que des que eres a la panxa de la teva marona ja sabíem de la teva existència. La teva àvia –la més “ditxaratxera” del poble, sens dubte–, no feia més que parlar-nos del primer membre de la tercera generació que era a punt d’arribar: “Si és nen serà Jan, si és nena, Abril”.

Temps ençà ja parlàvem de tu amb tota la familiaritat: que si en Jan això, que si en Jan allò, que si en Jan aquí, que si en Jan allà, que si ara una cosa, que si ara l’altra... En resum, Jan, que ja et coneixíem com si haguessis ja nascut, fet que no es produí fins a la matinada del diumenge 28 de gener. Pel que es veu sentires el so de les ximbombes, les gloses improvisades, les cançons, la música... segur que volies ballar qualque bolero, qualque jota, qualque fandango o qualque mateixa... o tal vegada volies tastar la llonganissa i el botifarró fet al caliu, eh, polissonet! És clar!... i com que no te’n pogueres estar, au, a donar el crit d’alerta, s’ha dit!

“Ei, no m’espereu, que la meva jove ha trencat aigües!”. Amb dificultat poguérem sentir les paraules telefòniques de la futura àvia, tota emocionada, qui s’excusava de seguir la festa que tenia lloc el cap de setmana passat. I és que de vegades les festes vénen de dues en dues!

Jan, que pugis sa, que cresquis en saviesa i que siguis molt feliç!... Ah, i una abraçada enorme a la teva àvia, que ja saps com l’estimam! ;-)