El Misteri d'Elx

Divendres, 8 de desembre, dia de festa i “pontificable” per a gairebé tothom. Dia gris, plujós i que poc convidava a sortir de casa. Durant el matí, sensació de fredor. L’horabaixa, a endoiar una mica i a esperar que fos el moment d’anar a escoltar, i a sentir, un concert. Però no un concert qualsevol, que es pugui seguir en qualsevol lloc i en qualsevol moment, no, sinó la representació d’un drama religiós sobre la mort i l’assumpció al cel de la Mare de Déu, que s’esdevé a Elx, a la basílica de Santa Maria, i en una data ben concreta, el 14 d’agost i l’endemà.

Enguany, el Misteri, declarat Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 2001, va abandonar el seu lloc habitual per primera vegada en tota la seva llarga història secular i es traslladà a l’altra riba del Mirall. El motiu, el cinquantenari de la Casa Regional de la Comunitat Valenciana a Mallorca i el set-cents aniversari de la Catedral illenca.

Prou expectació degué crear, ja que ens n’hi aplegàrem 2.400, i un bon grapat sense seient. Tant l’escenari triat, amb una il·luminació adient segons les peces, a una veu o polifòniques, com l’espectacle en si ens transportà amb la imaginació a molts de segles enrere. Amb els interludis de l’orgue de la Seu de Mallorca, amb una guitarra en una de les interpretacions i a capella la resta de la representació, poguérem ser espectadors d’excepció durant una hora i mitja d’una vertadera joia musical datada originàriament el segle XV. Per la complexitat del muntatge que comporta cada any, el que vàrem sentir va ser una reducció de l’original il·licità. No en poguérem presenciar la part potser més folklòrica, amb els artefactes que s’utilitzen per fer davallar de la cúpula de l’església un nin que representa un àngel, ni la pujada de la Mare de Déu al cel, ja que suposen una gran complicació, i la Seu mallorquina, no és apta, per la seva configuració, per instal·lar-hi tants de ginys.

Més de quaranta veus masculines, entre nins i homes –no hi eren tots els que hi prenen part... i el paper de la dona, durant la representació, ben inexistent–, ens feren gaudir de valent d’un espectacle que probablement no tornarem a presenciar en la vida. Inqüestionable professionalitat des de l’amateurisme, però amb la música, el cant, i sobretot, el Misteri o la Festa, tot circulant per les venes de cadascun dels cantaires que ens oferiren una magnífica interpretació carregada d’emoció, fet que demostra, una vegada més, que en estimar el que es fa, la probabilitat que surti bé és gairebé del 100%.

Una besada! ;-)