giragonsa

aquí comença la meva singladura per les sovint proceloses, sovint tranquil·les aigües del ciberoceà... que cada jornada de navegació prengui el rumb adequat i que em dugui a bon port... vols navegar amb mi?

Nom:
Ubicació: un racó de món, Països Catalans

Poques coses més a dir que encara no conegueu

dilluns, de novembre 27, 2006

Daus



Ja feia moltes de setmanes que no em posava en contacte amb els meus hipotètics i benvolguts lectors i lectores. Han passat setmanes llargues des del darrer dia, i com que segons m’ha arribat a les orelles n’hi ha que ja estan “del gall de la foto”, aprofitant el símil, fins més amunt de la cresta, no seré jo qui faci cap esperonada, que no tenc gens de ganes de quedar-me sense plomes, gallina com som. Així les coses, avui no us parlaré d’aus, sinó de daus. Endavant les atxes!

Els daus són un element fonamental en molts de jocs de taula. Fan avançar en les jugades i permeten que les puntuacions de cada jugador augmentin en cada tirada. A hores d’ara ens és impossible imaginar el parxís, el monopoly o l’oca sense els corresponents daus. Així mateix ens és també impossible concebre un dau sense els oportuns puntets, que confereixen un valor concret a cada jugada.

Però com que en els temps que corren tot és possible, o gairebé, segur que a qualque racó de món hi deu haver uns daus que no tenguin puntuació, ni que servesquin per fer avançar caselles, ni que ens facin arribar els primers a l’oca central, que, com ja sabem, assolim amb un seguit de “tir perquè em toca”.

Si un dia trobau qualque dau sense puntuació no el tireu al poal del fems, no. Guardau-lo com a cosa curiosa, si més no. Qui sap si amb el temps pot arribar a tenir un valor més gran que els altres i constituirà per a qualcú un petit tresor del qual mai no es desprendrà.

Una besada molt grossa! ;-)

10 Comments:

Anonymous Anònim said...

Tinc una historia divertida sobre un dau que no te puntets. Es tracta del famosissim i per a mi impossible de fer, cub de Rubik.

Fà cosa d´uns 25 anys, en plena efervescència del famós estri, estan a la cuina de casa uns amics, va entrar la seva filla de 5 anyets i li diu: "te mare, ja està", i li planta a la ma el dau acabat amb totes les cares perfectament ordenades per color.

Ens vam quedar de pedra foguera. Aquell dau va passar per les mans de tota la familia: "guaita que ha fet la nena!", es superdotada aquesta criatura", la Gemma ens mirava amb aquells ulls tant negres i expressius que té i amb un posat de "que els hi passa a aquests ara?".

Finalment algú va desfer el cub i li va donar: torna´l a fer maca.

Sense ni inmutar.se la Gemma va anar desenganxant un per un tots el gomets i va tornar a muntar el dau. Cada cara un color.

Ens partiem de riure. La criatura, que no entenia perquè reiem, ens va dedicar una mirada fulminant i diu:"no se de que rieu, no es tant dificil, aixó fins i tot ho pot fer l´avi".

E si non e vero e ben trovato...

dimarts, de novembre 28, 2006  
Blogger nacoca said...

Ei, usuario anónimo (no tan anònim, que endevín qui ets ;-))

Molt bé per la petita Gemma i els seus (aleshores) 5 anyets! La veritat és que encara que es valgués del sistema "enganxing" el resultat va ser simplement espectacular. De fet, la "mentida" tampoc no va ser tan gran com ara això si la comparam amb totes les històries tèrboles que en el món es fan i es desfan... santa innocència!

Una besada molt grossa! ;-)

dimarts, de novembre 28, 2006  
Blogger JANA said...

Jo he trobat uns daus sense puntuació Caterina. Va ser el màgic regal d'una germana-amiga que me'ls va construir especialment per a mi, esmerçant-si en tot el cor i ànima i, dedicant-hi un espai de temps molt important. Realment el resultat fou pura artesania i estimació, perquè només qui t'estima pot fer-te uns daus tan esmerats i capaços de exhalar tan d'amor en cada una de les seves cares. Fins i tot el meu fill va comentar: -Ostres! s'ho ha currat molt això la teva amiga! -que guai!! i vam dedicar-nos a jugar-hi una estona.

Per cert els daus ementats s'anomenaven DAUS POÈTICS, consistents en nou daus, la cara de cada un dels quals hi havia el fragment d'una cançó de Llach que calia recompondre...Realment molt originals...
Només jo però sóc l'afortunada de tenir-los i de poder desxifrar l'estimació que desprenen cada un dells.

Una besada.:D

dimarts, de novembre 28, 2006  
Blogger nacoca said...

Ei, jana!

Aprofit l'expressió utilitzada per l'usuario anónimo i també dic que m'he quedat "de pedra foguera" en llegir el teu comentari. Carai, quin regal més original que et varen fer. De fet hi ha gent que té una gran imaginació i una inventiva a prova de bombes, com la persona que et va regalar aquests anomenats "daus poètics". I si valores l'esforç que li degué costar i el temps que hi va invertir en clau d'estimació, de ben segur que el sentiment deu ser molt potent.

Una besada molt grossa! ;-)

dimarts, de novembre 28, 2006  
Blogger despi_na said...

Jo també m'he trobat algun dau sense puntets (era de poca qualitat i se li havien esborrat) però els vaig haver de dibuixar altre cop doncs els necessitàvem per jugar.

dissabte, de desembre 02, 2006  
Blogger nacoca said...

Ei, despi_na!

Sí, és ben cert que sense la puntuació els daus queden una mica coixos. Supòs que hi ha d'altres maneres per poder fer avançar les fitxes, però ara mateix no se me n'ocorr cap ni una. Però segons ens diu na Jana també hi ha daus que no necessiten de puntuació, perquè guarden retalls de cançons... coses de l'atzar musical, deuen ser aquestes?

Vares fer molt bé, de dibuixar altre pic la puntuació del dau. Esper que quedassis en un bon lloc en el joc.

Una besada grossa! ;-)

dissabte, de desembre 02, 2006  
Blogger Joana said...

Hola nacoca,
Jo tinc un dau sense puntets. Hi tinc una foto en cada cara. És un regal que em va fer l'Eli i el tinc ben guardat.
No tots els daus serveixen per puntuar, tens raó.
Una abraçada!

dissabte, de desembre 02, 2006  
Blogger nacoca said...

Ei, Joana!

Carai, deu ser ben digne de veure, aquest dau fet per n'Eli, que ja coneixem l'art d'aquesta nina! Segur que per a tu aquest dau, tot i no tenir puntuació, té més valor que qualsevol altre, encara que fos fet d'un metall preciós. I és que no tot es valora pel preu de mercat, afortunadament!

Una besada molt grossa! ;-)

dissabte, de desembre 02, 2006  
Blogger Maite Fruitós said...

Hola Caterineta!

Crec que, com dieu, el valor de les coses no es mesura pel seu cost econòmic. Uns daus, tot i no tenir xifres, poden ser un gran tresor per qui els rep. Què més valuós que l'energia tendre del cor que il.lusiona i empeny a voler fer sentir a l'altre que se l'estima?

Un petonet des del cor

dilluns, de desembre 04, 2006  
Blogger nacoca said...

Ei, Myt!

El teu comentari m'ha fet pensar en un regal que em feren fa dos hiverns i que tenia molta de relació amb el COR... i no només amb un, sinó amb QUATRE. No es tractava de cap baralla de cartes, no, sinó de quelcom que traspassava el cor amb la força de la música. I això sí que va ser un regal meravellós, no tant pel seu contingut en si, que també, sinó per l'amor que hi va destil·lar la persona que me'l va fer arribar. Si per casualitat llegís aquestes línies li vull agrair novament el detall... de tot COR!

Una besada molt grossa!

dimarts, de desembre 05, 2006  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home