Quinze dies
De vegades tenc la sensació que el temps és com l’energia, que ni es crea ni es destrueix, sinó que es transforma. Aquesta percepció meva, ben d’anar per casa, evidentment, s’ha accentuat enormement els darrers quinze dies. Dues setmanes que han estat per mi una injecció d’optimisme, de relaxació, de pau interior. Dues setmanes compartides. Dues setmanes farcides de converses, de confidències, de complicitat. Dues setmanes entranyables en companyia d’algú molt especial a la meva vida. Dues setmanes en què he pogut reconèixer un lloc que forma ja part de mi, que m’agrada i que tornaré a visitar ben sovint.
Quinze dies compartits que, com l’energia, no s’han creat del no-res, perquè ja tenien una base ben ferma, i que s’han transformat en renovellades il·lusions, projecció d’un futur plaent.
Per tot això i molt més, gràcies, de tot cor!
Una besada molt grossa! ;-)
posted by nacoca | divendres, de setembre 29, 2006
4 Comments:
Eisssss, Caterina,
Dius que el temps no es crea ni es destrueix, es transforma. Jo diria una altra cosa encara, quan la sensació durant un període determinat és tan grata, arriba a desapàrèixer, el temps sembla que deixi d'existir. Només quan s'acaben els quinze dies tornes a ésser conscient de la realitat i d'aquell temps quotidià, que aleshores sí que en tens la percepció real. Podrem pensar llavors, què en traiem de tenir espais de temps que es transformen en núvols de cotó fluix? Doncs el pòsit que deixa... sempre ja amb un futur que saps ple d'esperança i d'il·lusions amb aquella ànima-germana per compartir-les.
Gràcies, perquè a partir d'ara ja no intentaré sobreviure, sinó VIURE!
Un petó i una abraçada sincera!
M'agraden les paraules. Avui no en tic cap més de complementaria.
Ei, jana!
Ja saps allò de "volta el món i torna al Born". Tot s'acaba, prest o tard, ho sabem, però l'interessant és que aquests "quinze dies" de què parlam siguin plaents i deixin, com bé dius, un pòsit amb futur. I si és ple d'esperança i d'il·lusions, millor encara!
Ah, m'alegra molt sentir-te a dir que vols VIURE! Endavant! No defallesquis en l'intent, mai més, eh!
Una besada molt grossa! ;-)
Ei, despi_na!
M'agrada que t'agradin. De vegades no en calen més, de paraules, ni complementàries ni de cap tipus!
Una besada grossa! ;-)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home