giragonsa

aquí comença la meva singladura per les sovint proceloses, sovint tranquil·les aigües del ciberoceà... que cada jornada de navegació prengui el rumb adequat i que em dugui a bon port... vols navegar amb mi?

Nom:
Ubicació: un racó de món, Països Catalans

Poques coses més a dir que encara no conegueu

dijous, de febrer 15, 2007

Na Saïda


Dimarts vaig coincidir amb na Saïda, una al·lota magribina d’entre vint-i-cinc i trenta anys que en fa prop de nou que viu a Mallorca. És nada a Nador, una província del Marroc, i té com a llengua materna el berber, tot i que sap l’àrab, la llengua vehicular que possibilita l’enteniment entre pobles de diferents indrets situats en la mateixa àrea geogràfica. Domina el català perfectament, més que el castellà, ja que va estudiar francès, i, assegura, li ha estat molt fàcil assimilar el lèxic i les estructures sintàctiques nostrades.

Els seus ulls són grossos, expressius. Observen tot el conjunt, però es fixen alhora en cada detall. Gesticula. Mou les mans. Se la veu ben espavilada, però sobretot ben segura de si mateixa.

Li vaig demanar si havia estat a Menorca, perquè el seu és un català molt semblant al d’aquella Illa. Em digué que no, però que no li ve de nou el comentari, ja que l’hi havien fet abans altres persones. En qualsevol cas, el domina a la perfecció. Mentre parlàvem del tema lingüístic m’explicà una anècdota que li va succeir no fa gaire temps a l’ambulatori que li pertoca. Va anar a demanar una informació i es va adreçar en català a la persona que en aquell moment era a recepció. Aquest senyor, castellanoparlant, resident a l’Illa des de fa anys i panys, li va respondre, amb males maneres, que “o me hablas en castellano o no te voy a atender, tú misma”. Na Saïda es va empipar molt amb ell perquè no esperava aquell tracte, i en comptes de parlar-li en castellà, tot i que en sap, ho va fer en berber.

I et va entendre?
– No gens, però vaig passar molt de gust de tornar-la-hi, què vols que et digui?

Na Saïda ha fet un gran esforç d’integració lingüística. Viu a Mallorca, hi ha estudiat i ja l’estima de temps ençà. No hi seria de més que entre tots li féssim més fàcil la seva estada entre nosaltres.

Una besada! ;-)

16 Comments:

Blogger Joana said...

Tens raó nacoca,
Ens queixem tot el dia de que el català es va perdent i som incapassos de fer-ho més fàcil.Si ens adrecem als foranis en català, ells també ho faran. Els que fan vergonya són la gent que porta anys i panys entre nosaltres i no el parlen! VERGONYA!
Na Saïda, ens dóna lliçons, ja està bé la cosa!
Bon diumenge des de l'altre costat de la mar!

diumenge, de febrer 18, 2007  
Blogger nacoca said...

Ei, Joana!

Sí, una bona lliçó, i ben donada, la de na Saïda. El seu cas és atípic, encara, tot i que alguns (m'agradaria poder dir "molts", però crec que exageraria una mica) dels nouvinguts ja comencen a interessar-se per la llengua del lloc que els acull.

Si nosaltres no els donam l'oportunitat de conèixer i utilitzar la nova llengua amb què es troben a les nostres contrades, difícilment la consideraran apta per al seu consum diari.

Bon diumenge i una besada molt grossa! ;-)

diumenge, de febrer 18, 2007  
Blogger despi_na said...

Jo tinc la sensació que el català va ser estimat per “més quantitat” de gent quan els “nouvinguts” “treballadors” de la resta d'Espanya i els catalans ens sentíem companys de feina en un mateix nivell social. Ara hi ha molta rivalitat política i menys valors morals.

És un assumpte molt delicat. Intueixo que caldria “induir” als altres a voler-lo saber i fer servir sense que tinguin la sensació de que els representa un entrebanc a les seves prioritats. I, en canvi, els representi una habilitat "respectable".

Però... Els catalans que van amb prepotència (com els no-catalans evidentment) no ajuden gens a que la gent desitgi la germanor entre uns i altres.

Sort que hi ha gent com tu, Caterina, que fas estimar la llengua, la gent i el “bon rotllu”.

dimarts, de febrer 20, 2007  
Blogger nacoca said...

Ei, despi_na!

No sé si és qüestió de quantitat o de qualitat, el tema lingüístic, però en qualsevol cas ho és de voluntat, tant dels polítics com de cadascú de nosaltres.

De prepotents en trobarem en tots els àmbits, siguin en el món de la llengua o en qualssevol altres. Si només en trobàssim en aquest camp, encara rai!

Gràcies per les teves paraules. Supòs que sí, que el "bon rotllo" és el que hi ha.

Una besada molt grossa! ;-)

dimarts, de febrer 20, 2007  
Blogger Maite Fruitós said...

Seria fantàstic que hi haguessin moltes més persones amb la teva il.lusió per transmetre la nostra llengua i amb un cor tan gran com el teu

Saïda, nom preciós per la que segur és una gran dona

Un petonet, nineta

divendres, de febrer 23, 2007  
Blogger nacoca said...

Ei, Myt!

Et puc ben assegurar que en som uns quants, els il·usos-il·lusionats per la llengua. Seria desitjable que en fóssim molts més, però, mira, és el que hi ha. Respecte del cor, què vols que et digui? Conec algú que segons la sevà àvia el té com unes calaixeres. Si et sembla, un dia en farem les presentacions.

Na Saïda em digué el significat del seu nom. No voldria anar errada, però crec recordar que tenia a veure amb la llum. Si qualcú ho sap, que ens n'informi, sisplau.

Una besada molt grossa! ;-)

dissabte, de febrer 24, 2007  
Blogger nacoca said...

il·lusos*

dissabte, de febrer 24, 2007  
Anonymous Anònim said...

Saïda, significa feliç.
Gràcies per tot, Caterina.

dissabte, de febrer 24, 2007  
Blogger nacoca said...

Ei, Pilar!

Idò mira per on que no recordava el significat del nom.

"Feliç", un adjectiu preciós. Ens agradaria que la felicitat fos present en la nostra vida cada dia, a cada passa, però ja sabem que no sempre és possible a causa de les dificultats que, prest o tard, ens surten a l'encontre.

"Felicitat"... de vegades ens abandona momentàniament, però cal trobar-la en les petites coses, per insignificants que semblin a primer cop d'ull.

Pilar, gràcies a tu, sempre.

Una besada molt grossa!

diumenge, de febrer 25, 2007  
Blogger despi_na said...

Al mercat de Sants he descobert una equatoriana "amiga del català".

L'està aprenent poc a poc i el practica amb les clientes que el fem servir.

I no és la única!

diumenge, de març 04, 2007  
Blogger nacoca said...

Ei, despi_na!

Ja és bo que el català no es vegi com "una nosa", un impediment, un obstacle per viure. Ja m'agradaria a mi, i supòs que a alguns altres il·lusos com jo, que la resta de món veiés aquesta nostra llengua com quelcom positiu. Ja m'agradaria, ja, poder aixecar-me i anar-me'n a dormir havent pogut "viure en català" durant 24 hores, però em sembla que de moment es tracta d'una vana aspiració.

Una besada grossa! ;-)

diumenge, de març 04, 2007  
Anonymous Anònim said...

El més important és viure.
Qué más da el idioma?
Quina diferència hi ha entre un : T'estimo, un t'estim o un te quiero?
I entre: amic i amigo?
I entre: tu, tú, jo o yo?

Besitos, muàs, Petons...

Tria lo que quieras.

diumenge, de març 11, 2007  
Blogger nacoca said...

Ei, una de arroyomolinos!

Malgrat, o gràcies a, les diferents llengües del món tenim la necessitat d'entendre i que ens entenguin, i en cas que les paraules no ens siguin suficients, per senyes, si convé.

Sé que aquesta una d'Arroyomolinos va descobrir una nova llengua quan entrà en contacte amb un nou escenari geogràfic, que l'ha estudiada, que ha ajudat algú perquè la pogués estudiar quan no podia anar a classe (ho ha fet de bon grat i amb tot l'amor del món), i que l'empra sense dificultat, però que en té una altra de ben ficada dins el cor des que va néixer. I no seré jo qui li digui que la deixi de banda, evidentment, no en mancaria d'altra! És més, jo tampoc no renuncii a saber-la, aquesta: alguns dels poemes més macos que he llegit s'hi han escrits; cançons que m'agraden infinitament, també. Ni a aquesta ni a cap altra, que totes contribueixen a engrandir el nostre tresor lingüístic i cultural, però posats "a triar lo que quiera", com dius, o la que m'estim més (o hauria de dir la que més estim? ;-)...

Una besada molt grossa... i gràcies!

diumenge, de març 11, 2007  
Anonymous Anònim said...

Va!, canvia ja de tema i arregla el comptador.

Respectant la teva tria...

Petons!

diumenge, de març 11, 2007  
Anonymous Anònim said...

Ah!
Mira que parles rar de vegades, eh?

diumenge, de març 11, 2007  
Anonymous Anònim said...

Ei, pilar!

Que jo parl rar?... no, no, de cap de les maneres. Encara que algú em diu "nena, tu parles borrós", no ÉS BEN BÉ AIXÍ! El que passa és que el meu català insular té algunes diferències respecte del vostre mallorquí continental, però al cap i la fi ens entenem... això és tot! ;-)

Una besada grossa!

diumenge, de març 11, 2007  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home