Na Saïda

Dimarts vaig coincidir amb na Saïda, una al·lota magribina d’entre vint-i-cinc i trenta anys que en fa prop de nou que viu a Mallorca. És nada a Nador, una província del Marroc, i té com a llengua materna el berber, tot i que sap l’àrab, la llengua vehicular que possibilita l’enteniment entre pobles de diferents indrets situats en la mateixa àrea geogràfica. Domina el català perfectament, més que el castellà, ja que va estudiar francès, i, assegura, li ha estat molt fàcil assimilar el lèxic i les estructures sintàctiques nostrades.

Els seus ulls són grossos, expressius. Observen tot el conjunt, però es fixen alhora en cada detall. Gesticula. Mou les mans. Se la veu ben espavilada, però sobretot ben segura de si mateixa.

Li vaig demanar si havia estat a Menorca, perquè el seu és un català molt semblant al d’aquella Illa. Em digué que no, però que no li ve de nou el comentari, ja que l’hi havien fet abans altres persones. En qualsevol cas, el domina a la perfecció. Mentre parlàvem del tema lingüístic m’explicà una anècdota que li va succeir no fa gaire temps a l’ambulatori que li pertoca. Va anar a demanar una informació i es va adreçar en català a la persona que en aquell moment era a recepció. Aquest senyor, castellanoparlant, resident a l’Illa des de fa anys i panys, li va respondre, amb males maneres, que “o me hablas en castellano o no te voy a atender, tú misma”. Na Saïda es va empipar molt amb ell perquè no esperava aquell tracte, i en comptes de parlar-li en castellà, tot i que en sap, ho va fer en berber.

– I et va entendre?
– No gens, però vaig passar molt de gust de tornar-la-hi, què vols que et digui?

Na Saïda ha fet un gran esforç d’integració lingüística. Viu a Mallorca, hi ha estudiat i ja l’estima de temps ençà. No hi seria de més que entre tots li féssim més fàcil la seva estada entre nosaltres.

Una besada! ;-)