Músiques compartides

Faig una mica tard, el bus s’ha fet esperar una estona. Tan bon punt s’obre la porta, uns sons coneguts es fan presents a la meva oïda. M’acost a la plaça i ja no hi trob ni una sola cadira lliure. Tant se val, perquè la música comença a fer el seu efecte i és millor romandre en peu per poder deixar-se anar. Hi trob gent coneguda. Ens saludam i compartim melodies, cançons, cadències, petites coreografies –que no ens donaran mai el pa!–, mamballetes i rialles. El concert és ben interessant, car la música àrab ens entusiasma. Avui li toca el torn a l’Orquestra Àrab de Barcelona, una formació que consta de set integrants nascuts a llocs de l’àrea geogràfica mediterrània tan propers i tan desconeguts entre si alhora com el Marroc, Grècia i Catalunya.

Violí, veu, llaüt àrab, percussió, teclats, baix i algun altre instrument que ara mateix em deix involuntàriament dins el tinter, ens ajuden a copsar l’essència dels dos caires d’aquesta música que tenim avui l’ocasió d’escoltar… i de sentir: l’íntim, un cant espiritual de sons i de veu en perfecta comunió vers l’ésser suprem; i el més joiós, fresc, desenfadat, fusió d’estils a manera d’invitació que ens fa gaudir de ritmes que ens envolten i ens fan partícips de la festa.

El públic assistent, barreja de cultures de banda i banda de la mar. El resultat de tot plegat, una perfecta simbiosi entre persones de diferents orígens i amb llengües diferents, que s’han agermanat aquest horabaixa sota la immensa calor agostenca per gaudir d’un fet musical vital i engrescador i ple d’esperança.

Una besada molt grossa! ;-)