"Haberlos, haylos"

Avui he rebut un @mailet acompanyat d’un arxiu de diapositives, un “pagüerpoin”, per entendre’ns, que, tot i no ser-ne gaire partidària –consider que la majoria de vegades són una pèrdua de temps ben evitable–, he llegit detengudament. La persona que me l’ha enviat, segons em diu, tampoc no n’és gaire amant, dels arxius aquests, però el deu haver trobat prou interessant com per fer-me’l arribar.

Bé, el que us deia. He llegit atentament l’arxiu, hi he reflexionat i n’he extret algunes conclusions. Tots voldríem un bitllet de 500€. Continuaríem volent-lo encara que estigués un tant rebregat, perquè no perdria el seu valor. I encara que caigués al terra, el trepitjàs qualcú i quedàs ben brut, tendria el mateix valor monetari.

Aquest exemple del bitllet el podem personalitzar en cadascun de nosaltres, quan la vida ens posa a prova, quan ens pega un bon esplet de clotellades, quan dubtam de la nostra vàlua, quan ens sentim petits i impotents davant els reptes que ens surten a l’encontre o quan de tant en tant apareix el pòsit negatiu que portam dins la motxilla amb els fantasmes del passat, les pors, les angoixes, la incertesa...

Guanyadors, perdedors d’aquesta cursa que és l’existència humana, tots ho som una mica. Prest o tard tothom arriba a la meta; alguns amb més diners, amb més poder; d’altres amb un sarró ple d’il·lusions i aspiracions acomplertes; alguns altres, amb la feina per acabar, però amb la consciència ben tranquil·la per haver-s’hi esmerçat com calia. Tothom hi arriba, abans o després, però si és en companyia dels éssers estimats, els obstacles que hom ha hagut de passar per a aconseguir el seu objectiu s’han reduït a la mínima expressió, s’han convertit en un no-res. O així hauria de ser.

I ara, a posar-se les piles, i “endavant, que no ha estat res”! I és que els bitllets de 500€ són com les “meigas”, que no n’he vista cap mai, però que “de haberlas, haylas”.

Una besada molt grossa! ;-)