Un cap de setmana musical
Els dies 23 i 24 de febrer tengué lloc el retorn de la visita que el Taller de Ball de Bot del Centre Cultural de la Soledat va fer a Gràcia el darrer cap de setmana de gener amb motiu de la festa dels foguerons de Sant Antoni, sorgida a sa Pobla ja fa un grapat d’anys i que és ben arrelada en aquest indret barceloní a partir del bon quefer dels seus organitzadors d’una riba i l’altra del Mirall. Aquesta visita partí d’un intercanvi entre el Banc del Temps de Gràcia i el del nostre barri, i en aquesta ocasió poguérem comptar amb la participació del Cor de Veus Blanques de l’Orfeó Gracienc, un grup vocal que ha començat les seves petjades fa tres anys i que sota la direcció de Sheila Garcia i Barba i l’acompanyament al piano d’Ivan Prades estic ben segura que arribarà a aconseguir grans fites.
Aquesta era la seva primera sortida amb destinació a l’altre costat de la mar, i varen fer un gran esforç per poder dur-la a terme. No és fàcil mobilitzar una quinzena de persones alhora, i menys encara amb ocupacions professionals, acadèmiques i familiars que cal deixar ben organitzades abans de posar els peus a l’avió. Mesos enrere, aquesta proposta d’intercanvi va ser acceptada de la manera més natural del món i amb una gran il·lusió, i així va ser també rebuda per part els usuaris i usuàries del Banc del Temps de la Soledat, els quals donaren allotjament a qui ho va sol·licitar i col·laboraren també en la preparació del dinar de germanor que, organitzat pel Grup d’Amics de la Soledat de Foraporta i a manera de cloenda, es va fer el diumenge 24.
Tant el concert del dissabte 23 com el del diumenge 24, celebrats al CaixaForum de Palma i a la Parròquia de Ntra. Sra. de la Soledat respectivament, comptaren amb un gran nombre d’espectadors, els quals gaudiren d’un repertori que abraçava diferents èpoques i autors, i que va ser explicat abans de cada interpretació per n’Ester, una cantaire del Cor. A la primera part, poguérem sentir un fragment de l’Stabat Mater, de Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736); el Cànon número 2 (de vuit), de Paul Hindemith (1895-1921); l’Ave Verum, de Camille Saint-Saëns (1835-1921), amb un text basat en una seqüència medieval de Corpus Christi; Repleatur os meum, de Vic Nees (1936- ); Oferiment, amb música de Gerard López i text de Joana Raspall; i Cançó de patinar, de Josep Vila i Casañas. Les peces que conformaren la segona part foren: Akai Hana, del japonès Naoiko Terahisma; Krinitsa, un cant de pau ucraïnès; la cançó de bressol de Veneçuela Negrito Trasnochador, amb harmonització de Vivian Tabbush; L’arc Blanc de Sant Martí, de Josef Hadar, amb text de Bruria Schweitzer; una cançó plena de sentiment anomenada Yerushalaim Shel Zahav, de Noemi Shemer; i per acabar dues peces ben conegudes per part de l’auditori present a concert, la tradicional mallorquina Cançó de Bressol, harmonitzada per Baltasar Bibiloni, i la tradicional catalana El Rossinyol, amb harmonització de Josep Baucells. Al final, uns quants bisos a manera de regal posaren la cirereta en aquest deliciós pastís musical que poguérem escoltar en dos escenaris diferents, però tan carregats de significació ambdós.
Vull donar les gràcies de tot cor a totes les persones i entitats que feren possible un fantàstic cap de setmana musical ple de cançons, emocions i somriures, i sobretot, al grup que ens visità, tant cantaires, directora, pianista com acompanyants: Sheila, Ivan, Irene, Mª Montserrat, Marta G., Natàlia, Eva, Sònia, Meritxell, Ester, Violeta, Marta R., Magda, Verònica i Mar. I naturalment a les infatigables Josefina, Neus, Isabel i Dolors, pel seu suport incondicional al Cor, perquè fan ben present el text d’aquell cànon que tantes vegades hem cantat: “Sense música no hi ha vida, sense vida no hi ha música”.
Fins a la propera, una besada molt grossa! ;-)
10 Comments:
Per mi va ser un cap de setmana complert. Va quedar ben clar que qui vol pot, com diu una amiga meva.
La gent ... encantadora!!
Els concerts ... emocionants!!
El menjar ... bonísim!!
Les ensaimades ... de mort!!
La sobrasada ... riquísima!!
Els projectes de futur ... a punt!!
Ben dit anònim!
Segur que aquest projecte de futur té molt... futur.
Hola!
Em va saber molt greu no poder assistir-hi...
Una besada molt grossa :)
PD: m'hauries d'explicar com ho fas per a que surtin les coses del blog en català :)
Ei, anònim!
Estic contenta que tot sortís com una seda. I dels projectes, endavant les atxes, que el camí és llarg!
Una besada molt grossa! ;-)
Ei, despi_na!
Segur que aquests projectes tendran un gran futur!
Una besada molt grossa! ;-)
Hola, sherezade!
Hi ha més dies que llonganisses, hi haurà més ocasions!
Una besada molt grossa! ;-)
Perquè el blog et parli en català cal que hi accedesquis com si volguessis deixar-hi un nou post. Al final d'aquesta pàgina hi ha, entre d'altres, l'opció IDIOMA. Clica-hi i tria "català". Accepta la tria i... endavant les atxes!
No pareu eh xiqueta! :-)))
Em fa feliç sentir que la Vida et regala notes reblertes d'harmonia. Viu-les intensament! Flueix amb elles... :-)
Un petonet
Ei, myt!
No és que no parem, nineta, és que no ens podem permetre el luxe (l'error, més aviat) de parar. Saps que una de les meves passions és la música, i que m'ha proporcionat grans moments al llarg de la vida. Per a mi és una de les millors coses que existeixen. "Sense Música no hi ha Vida, dense Vida no hi ha Música"... Qui en sàpiga, que em faci canviar d'idea! hehehe
Una besada molt grossa! ;-)
Veig que sempre estàs envoltada de música i que t'agrada :D Al món hi hauria d'haver més música darrerament. Potser les coses millorarien una mica ;)
Una besada ben forta, Caterina!!! :D
Ei, Caterineta!
Sí, la música és quelcom com m'acompanya des que tenc ús de raó, i abans i tot, si no vaig errada. Al món hi ha mooooolta de música, tot i que no a tothom li agradi la mateixa, que si no seria del tot avorrit. No sé si les coses millorarien amb l'art d'Euterpe, però si fos així m'agradaria molt.
Una besada molt grossa, Caterineta! ;-)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home