Sant Antoni a Gràcia 2008

Són les 5.50h del matí del dissabte 26 de gener, fa fosca negra (imatge redundant, efectivament, però ben nostrada) i gairebé no han acabat de posar els carrers. Hem deixat el cotxe a l’aparcament i feim camí cap al mostrador corresponent. Amb la targeta d’embarcament i el DE-ENA-Í a la mà, la bossa, les ensaïmades i les castanyetes a punt, entram a l’avió. En menys d’una hora serem més a prop del nostre objectiu: tocar terra a l’altra riba del Mirall.

Hi arribam sense més problemes (aquell dia “l’autopista” del cel no té cap solc i les turbulències atmosfèriques no han fet acte de presència en tot el temps del vol, la qual cosa no sabeu prou bé com agraesc, uffff!). Sortim de l’aeroport, agafam el bus (el barat, eh!) fins a la Pl. d’Espanya i el metro (línia 3, la verda, per més senyes) amb parada a Fontana. Giram cantó i ja som al carrer d’Astúries. Caminam uns minuts i ja som al lloc de trobada: la seu de l’Orfeó Gracienc. Just davant el portal, fent els passos, ens hi espera na Josefina, ànima de tots els frits-i-bollits graciencs haguts i per haver, a qui coneixem des de fa alguns anys i amb qui hem tengut l’oportunitat de fer multitud d’activitats de caire cultural a cavall entre una vorera i l’altra de la mar. Entram a l’edifici, deixam les nostres pertinences i, després que na Montse arribi amb unes pastes magnífiques i que n’Enric posi la cafetera en marxa, clavam la barramenta a un bon berenar (esmorzar, en mallorquí continental, com sabeu) amb cafè amb llet, preparat de cacau (no tenen “Laccao”, marededeusenyor!) i la teca corresponent. Com si l’aroma dels croissants i les ensaïmades li hagués sortit a camí, na Carme davalla l’escala en direcció al bar i, després de les preceptives presentacions, s’afegeix a la taulada. Acabam de berenar i comença a venir la gent que prendrà part en aquest 2n Taller de Ball de Bot que hem organitzat des del Centre Cultural de la Soledat, a manera d’intercanvi entre el Banc del Temps de Gràcia i el del nostre barri palmesà, i que té com a mestra n’Amparo Grau. Ens hi aplegam una trentena de persones. Al llarg de les gairebé tres hores que dura, comptam amb la presència d’espectadors que van i vénen, i que no gosen de ficar-se en tal feina, que, així mateix, això de ballar cansa. Abans d’acabar el ball, n’Antoni Torrens, fundador i organitzador d’aquesta iniciativa que començà a sa Pobla ja fa més de tres lustres, ens visita i ens explica quins són els orígens d’aquesta festa santantoniera a la Vila de Gràcia. Prosseguim el taller i dedicam la darrera mitja hora a fer música, cantam algunes peces illenques i ens acompanyam dels instruments de percussió que ens han proporcionat a l’Orfeó. Al final, l’enhorabona a tots els participants i les ganes de veure’ls en una propera edició.

Ens posam en taula i gaudim del dinar que na Tere i n’Enric ens han preparat. A les postres, ensaïmades de tallades i de cabell d’àngel i unes magnífiques postres eivissenques anomenades orelletes. Sobretaula amb més cançons, d’un costat i l’altre de l’aigua blava, algunes peces al piano a càrrec d’en Jordiet, xocolatines compartides i, sobretot, bon humor i bon rotllo a voler.

El capvespre, la foscúria del cel esdevé una immensa claredat. El foc dels dimonis ho fa possible. Xeremiers, flabiolers, sons de tambors (ara es diuen “batucades”, ves!), gegants, caparrots, bastoners, castellers i elements del bestiari festiu prenen posicions per començar la cercavila, que transcorre per carrers estrets, carregats de tot l’encant d’un petit poble inserit dins una gran ciutat. La plaça de Rius i Taulet, davant l’Ajuntament, queda petita per acollir tota la gentada que s’hi ha congriat per contemplar-la. Arribats a les places on s’esdevendrà la festa, del Diamant i de la Virreina, no hi ha déu que hi passi. Travessar-les de cap a cap és una vertadera heroïcitat, una missió més que impossible. D’arribar a les parades on es ven el sopar per a la torrada, ni parlar-ne. De ballar enmig de les places, ni per casualitat... La festa s’ha fet grossa, molt grossa, massa grossa, diria jo. Ja s’ha consolidat i la gent no se la vol perdre. L’any que ve hi tornarem, si no hi ha res de nou, i farem un nou Taller de Ball de Bot. Que us hi veurem?

L’endemà feim la darrera berenada a la Vila, a ca na Montse. Ens deim adéu i donam les gràcies al Banc del Temps gracienc per la seva acollida.

Una besada molt grossa! ;-)

Els dies 23 i 24 d’aquest començat mes de febrer ens tornen la visita. El Cor de Veus Blanques de l’Escola de Música i Dansa de l’Orfeó Gracienc serà a Palma, convidat pel Banc del Temps de la Soledat, i oferirà sengles concerts, organitzats pel BdT mateix i pel Grup d’Amics de la Soledat de Foraporta: dissabte, 23, a l’auditori de la Fundació “la Caixa”, al Gran Hotel, a les 19.00h; diumenge, 24, a la Parròquia de Ntra. Sra. de la Soledat, al cor del barri, a les 12.00h. Si hi voleu venir, ja ho sabeu!