Sant Joan 2008
Sant Joan, la data tan esperada, que dóna oficialment la benvinguda a l’estació estiuenca. La revetla ja és aquí. El foc purificador cremarà tot el que sigui negatiu. La nit serà màgica. A Ciutadella, el flabiol i el tamborí ja han donat el “sus” a una de les festes més importants i conegudes del calendari. “Caixers” i cavalls fa dies que han començat la festa. Es Born encabirà una gentada: menorquins de socarrel, d’adopció o passavolants ocasionals, ningú no es vol perdre la bauxa... Es Caragol és a punt de començar! Es jaleo ja sona!
Pum, pum! que no ho sentiu?
Es tambor i es flabiol!
Es cavalls ja s'arrepleguen
per anar en es Caragol!
posted by nacoca | diumenge, de juny 22, 2008
11 Comments:
Nenaaaa, bon Sant Joan!.
En aquesta riba tenim una dita: "Ni Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta, ni Sant Joan sense coca", a Ciutadella caldrà afegir a la coca l'extraordinari espectacle del calaixers i els cavalls.
Petonets.
Ui, ui, uiiiii: C A I X E R S, volia dir C A I X E R S, quina patinadaaa!
Per cert, d'on ve aquest nom, senyu?.
Ei, Nurieta!
Sí, cada indret té els seus costums, compartits de qualque manera amb les germanes terres d'una riba i l'altra del Mirall. De mona, per aquí no se'n solen fer a manera general, tot i que segur que a algunes pastisseries en trobaríem. De ginestes en devem tenir ençà i enllà. De coques de Sant Joan, per aquí no gaires, em sembla. I sí, a Ciutadella l'espectacle dels caixers (sí, síiii, cai-xeeeeeeeers!) i els cavalls és conegut internacionalment.
El nom de "caixer"... bona pregunta! La resposta, en aquest cas, no me la dóna el vent, om canta el venerable Bob Dylan, sinó el Diccionari català-valencià-balear, l'Alcover-Moll, per entendre'ns:
"Encarregat de la caixa d'una administració. Especialment: a) Encarregat de l'administració d'una confraria, d'una festa patronal, etc. En les festes de Sant Joan de Ciutadella, hi ha el caixer senyor (president de les festes), el caixer casat o caixer menestral (representant de la menestralia), el caixer fadrí (representant dels fadrins) i dos caixers pagesos (representants dels agricultors).
Idò això!
Una besada molt grossa! ;-)
om?... noooo! com*
Ei!
Esper que el teu Sant Joan fos molt especial :)
Besades desde Palma
PD.: No coneixia la cançoneta, cada dia s'aprén una cosa nova :)
Hola Caterina, gràcies per la lliçó etimològica de "caixers", com a historiadora t'ho agraeixo... Aquí sí que hem tingut coques, una de crema i l'altra de fruita, i una copeta de cava. Cap petard perquè no agraden, i poca revetlla per la nena... A Mallorca, coques no, però aquelles ensaïmades que no en trobem de tan bones per aquí... I els cocarrois i les panades??? Ai, que m'agafa l'enyor! Ja sempre tindré el cor dividit, amb un tros a casa dels amics mallorquins!
Besades molt grosses. :).
Ei, sherezade!
El meu Sant Joan va ser ben casolà, sense revetles bullangueres, sense petards tot trepanant els timpans i sense gaires històries multitudinàries, però sí que va ser un bon dia, certament.
La cançoneta és més antiga que "s'anar a peu". La pots sentir intepretada per na Miquela Lladó i tota la seva troupe de Música Nostra al disc
DE DIA I DE NIT (Blau CD 111) 1996
El teu Sant Joan, una passada?
Una besada molt grossa! ;-)
Ei, abrileta!
Com saps prou, m'agrada saber d'on provenen les paraules, les dites, els refranys, les expressions populars. I com que na Nurieta hi estava interessada, idò àpali, a trescar per les pàgines d'un dels diccionaris més ben parits que cap cervell humà ha ideat!
Ai, la teva menuda... el dia que els petards comencin a agradar-li, a tremolar s'ha dit, estimada, que de ben segur que serà ben festosa!
Panades, cocarrois... Com que durant el temps que visquéreu a les Mallorques ja en vàreu tastar a voler, no cal que et digui com són de bons, que no és ver?
Una besada molt grossa! ;-)
Hola preciosa,
Tot i que amb una mica de retard, desitjo que l'estiu que ja tenim aquí de ple, ompli d'espurnes de color el teu cor.
Una forta abraçada
Ei, myt!
De fet, que són uns quants dies comparat amb toooooooot un estiu que se'ns presenta gairebé per estrenar encara? Espurnes de color al cor... un desig preciós, sens dubte!
Una besada molt grossa! ;-)
què*
Publica un comentari a l'entrada
<< Home