Molta de sort!

Trenta-quatre mesos, gairebé tres anys. Durant tot aquest temps moltes han estat les vegades que hem coincidit.

Cada matí que he entrat a l’oficina el teu somriure m’ha saludat i m’ha donat la benvinguda. Estones per a la petita xerrada, per compartir uns moments abans de començar la meva tasca, i ben esquitxat amb gotes de refinat sentit de l’humor, tan apreciat sempre.

Cada matí que he entrat a l’oficina t’he trobat treballant, els ulls sobre un caramull de papers o vigilant la pantalla de l’ordinador, no fos cas que el document corresponent s’esvaís en un tres i no res i, com per art d’encanteri, la pantalla es quedàs d’un blanc immaculat i les taules, els càlculs i tota la resta se n’anàs en orris.

Si hagués d’emprar una sola paraula per definir-te, aquesta hauria de ser “feinera”, i molt. No hi ha hagut un sol dia, d’entre aquests trenta-quatre mesos, gairebé tres anys, en què t’hagi enxampat perdent el temps, ans al contrari, que sempre has estat enllestint una cosa o una altra, organitzant els fulls per a la firma o arxivant paperassa en el seu lloc corresponent.

Avui s’obre per a tu una nova etapa laboral. Enrere quedaran tots els quilòmetres de carretera acumulats durant un caramull d’anys. A partir d’ara tendràs el teu lloc de feina més a prop de casa, gairebé a tocar de poble. A la paret de la nova oficina potser hi tornaràs penjar els poemes de la teva filla, del teu germà, del teu amic poeta, que tant m’agradaren. Potser les fotos canviaran, i el teu nin ja haurà crescut uns quants centímetres més des de la imatge anterior. Sigui com sigui, segur que impregnaràs aquesta nova aventura professional amb les millors essències del teu jo, un jo que reconec bo, amable i sol·lícit i que hauria de ser un mirall per a tants i tants de servidors públics que pagam de les nostres butxaques.

Molta de sort!

Una besada molt grossa! ;-)