Un concert de pinyol vermell

Sí, realment va ser així: de pinyol vermell! No podia ser de cap altra manera, evidentment, que els intèrprets i el seu director al capdavant hi tenen la mà trencada, en això de quedar bé. El concert de dilluns passat, dia 24 de novembre, va ser tal com esperava: genial. Cada concert d’Studium Aureum és un gran què. Moltes són les hores de dedicació, molts els assaigs, molt el temps invertit en la preparació de cada peça. Es tracta d’una de les millors formacions musicovocals del nostre panorama musical illenc.

Fa molts d’anys que vaig tenir l’oportunitat de conèixer el Cor de Cambra Studium, i des de sempre em va encativar. Jo, que havia també format part d’una coral, veia aquells homes i dones com quelcom més que simples cantaires, en conjunt eren qualque cosa més que les altres formacions que hi havia a l’Illa, i els admirava i envejava sanament alhora. Amb el pas del temps s’han consolidat com el que començaren a ser: un grup capdavanter en el fet musical mallorquí.

No els havia sentit mai amb l’acompanyament musical que es presentaren fa uns dies, i no perquè sigui una formació novella, sinó perquè durant algun temps he estat una mica despenjada del món concertístic. Cada peça de “El concert sacre”(II) ofert per Studium Aureum va ser interpretada amb una gran exquisidesa, i tant els solistes com el cor, els instrumentistes i el seu abnegat director, Carles Ponseti Verdaguer, aconseguiren que aquell fred dilluns de novembre fos agombolat per la calidesa i el bon quefer de persones que respecten, valoren i estimen la música i el cant, un bell tresor que entre tots hem de conservar. Gràcies a tots per tan excepcional concert.

Una besada molt grossa! ;-)