Mà de metge!
“Això necessita mà de metge”. Quantes de vegades hem sentit o utilitzat aquesta dita? Moltes al llarg de la vida, probablement. I sempre ens hi referim quan qualque cosa o qualque fet requereixen una bona reparació, un bon mètode per poder arribar a port.
“El consol del malalt és el metge”. Ben certa és la dita. Si un metge, i per extensió el personal sanitari, atén el pacient com cal, li proporciona tranquil·litat, serenor, i tot i que la malaltia continuï durant algun temps, el malalt se sentirà més reconfortat anímicament.
En el cas a què em referesc, “el malalt” és una part del col·lectiu d’usuaris d’aquest invent anomenat Sanitat Pública, i que darrerament s’ha vist afectat per tot un seguit d’atacs contra els seus drets lingüístics. Tot això ve a tomb perquè pel meu redol, i supòs que també en d’altres del domini lingüístic del català, hi ha un bon grapat de facultatius (una gran majoria, probablement) que s’oposa a haver d’atendre (i entendre) els pacients en la llengua pròpia d’aquestes Illes. Algun “patidor” del servei ha rebut una carta de l’Ib-salut “recomanant-li” que parli en castellà, perquè “de vegades el personal substitut que treballa a les illes no se’n surt amb fluïdesa en català ja que provenen de territoris no catalanoparlant. Fins que no s’instrueixen en aquesta llengua hi poden haver problemes de comunicació, per la qual cosa LI ACONSELLAM (les majúscules són meves) que en una altra ocasió, es faci entendre, ja que és el seu estat de salut allò que s’ha d’objectivar i el més interessat és vostè”. Qui ha redactat la carta també s’ha lluït, eh!
La realitat és que els professionals de la medicina que estan a favor d’atendre els pacients en la llengua d’aquestes Illes són minoria. Els que tenen aquesta sensibilitat lingüística s’han unit al Comitè d’Usuaris i Usuàries de la Sanitat Pública i es concentraran divendres que ve, a les 7h de l’horabaixa davant en Consolat de la Mar, just un dia després que els metges que s’hi oposen es concentrin també per reivindicar tot el contrari. En fi, cadascú s’entén!
I ara que hi pens... i si “el malalt” no és el col·lectiu d’usuaris, sinó directament la llengua catalana?
Una besada molt grossa! ;-)
“El consol del malalt és el metge”. Ben certa és la dita. Si un metge, i per extensió el personal sanitari, atén el pacient com cal, li proporciona tranquil·litat, serenor, i tot i que la malaltia continuï durant algun temps, el malalt se sentirà més reconfortat anímicament.
En el cas a què em referesc, “el malalt” és una part del col·lectiu d’usuaris d’aquest invent anomenat Sanitat Pública, i que darrerament s’ha vist afectat per tot un seguit d’atacs contra els seus drets lingüístics. Tot això ve a tomb perquè pel meu redol, i supòs que també en d’altres del domini lingüístic del català, hi ha un bon grapat de facultatius (una gran majoria, probablement) que s’oposa a haver d’atendre (i entendre) els pacients en la llengua pròpia d’aquestes Illes. Algun “patidor” del servei ha rebut una carta de l’Ib-salut “recomanant-li” que parli en castellà, perquè “de vegades el personal substitut que treballa a les illes no se’n surt amb fluïdesa en català ja que provenen de territoris no catalanoparlant. Fins que no s’instrueixen en aquesta llengua hi poden haver problemes de comunicació, per la qual cosa LI ACONSELLAM (les majúscules són meves) que en una altra ocasió, es faci entendre, ja que és el seu estat de salut allò que s’ha d’objectivar i el més interessat és vostè”. Qui ha redactat la carta també s’ha lluït, eh!
La realitat és que els professionals de la medicina que estan a favor d’atendre els pacients en la llengua d’aquestes Illes són minoria. Els que tenen aquesta sensibilitat lingüística s’han unit al Comitè d’Usuaris i Usuàries de la Sanitat Pública i es concentraran divendres que ve, a les 7h de l’horabaixa davant en Consolat de la Mar, just un dia després que els metges que s’hi oposen es concentrin també per reivindicar tot el contrari. En fi, cadascú s’entén!
I ara que hi pens... i si “el malalt” no és el col·lectiu d’usuaris, sinó directament la llengua catalana?
Una besada molt grossa! ;-)
posted by nacoca | dijous, de novembre 06, 2008
4 Comments:
HI TENIM TOT EL DRET!! A LA SANITAT PUBLICA I A QUALSEVOL LLOC DE CASA NOSTRA A PARLAR AMB LA NOSTRA LLENGUA.
I ARTICULS COM EL TEU AJUDEN A SENSIBILITZAR A LA GENT EN AQUEST TEMA.. FALTA ENCARA MOLT PER FER PERÒ.. AMB "MÀ DE METGE" COM LA TEVA RES NO ES IMPOSSIBLE.
MOLS PETONETS
"EL TEU TRESORET" (((( ))))
Ei, anònim!
Efectivament, a la Sanitat Pública i onsevulla, però la realitat, com saps, és una miiiiiiiica diferent i més complicada del que ens agradaria.
El meu post és un "articlet" d'anar per casa. No sé si el llegirà gaire gent, però per si de cas, que diuen! I amb "mà de megte" com la meva... em sembla que la meva mà no arriba ni a ATS, sovint!
Una besada molt grossa... tresoret! ;-)
Com deia aquell, no hi ha cap metge bo: tots els seus malalts s'acaben morint. Però, com que el tema de fons és un altre, anem-hi. Tinc tantes coses a dir-hi que escriuria un missal, però no tinc temps. Ho resumeixo: el cas que ens expliques torna a ser un altre exemple de la marca de l'esclau que tenen alguns parlants de llengües minoritàries o sense estat. Per això, als qui s'hi avenen, els profereixo la mateixa maledicció que ja els va llençar Dant fa una bona pila de temps:
"Vergonya eterna a aquells que despreciant son idioma alaben el dels altres."
Ei, dona!
Totalment d'acord!
Una besada molt grossa! ;-)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home