Sa Rua
Diumenge carnavaler. Avui hi ha hagut Sa Rua. Els carrers s’han vestit de colorins amb les disfresses dels ciutadans anònims que, bé a títol particular bé participant en qualque comparsa, han contribuït a fer festa. El trespol ha quedat ben atapeït de serpentines i paperins, i el servei municipal de neteja haurà de fer feina de valent perquè en unes hores tot estigui com Déu mana. Músiques estridents, gent acaramullada, el plor de qualque menut perquè no li ha tocat cap caramel... com cada any, si fa no fa.
De les disfresses, una mica de tot... infants amb els vestits dels seus herois del cinema i la televisió; morts vivents amb una ben reeixida coreografia espectral, amb la roba feta trinxes i la cara més blanca que el paper, tot seguint els moviments d’un joveníssim “maiqueljacson”; colles de pirates en un espectacular vaixell; na Heidi i una grandíssima guarda de cabres; els personatges de la Bella i la Bèstia en una enorme carrossa; una nombrosa tribu d’indis fent una dansa ritual; hippies de tota edat, mida i faiçó; pallassos per aturar un tren; un grup de ciclistes fent sentir la seva opinió tot exigint un carril-bici que abraci tota la ciutat... I molts d’espectadors sense disfressa –oficialment parlant!– que contemplàvem la desfilada a banda i banda de carrer.
Si en teniu delit, agafau les cortines del menjador i feis-vos-en un vestit, que encara hi sou a temps!
Una besada molt grossa! ;-)
posted by nacoca | diumenge, de febrer 22, 2009
12 Comments:
La Rua és una excepció. Un cop l'any hom es treu la careta i deixa veure un bri del que realment és (o vol ser). La Carmela (que, tot i no tenir estudis, no tenia un pèl de beneita) sempre deia que el Carnaval de debò és el que dura tot l'any. Cada dia ens llevem, ens rentem la cara de debò i ens la tapem amb la màscara del què diran i del que volem que diguin.
Amb tot, tant se val: en aquest món de mones (on hi ha més bèsties que persones), cada mona fa el mico segons la música que sona. I que sigui per molts anys!
PS: Jo ja tinc les cortines tan gastades que sempre faig la disfressa de retalls de mi mateixa: com que hi ha tanta matèria primera, trigarà més a esgotar-se!
Au, que començo a sentir la música i la rua del meu poble és a punt de començar. Petons.
Hola, dona!
La Carmela -aquests dies l'he tenguda ben sovint en el pensament- una gran dona, i sàvia com era, tenia raó. Cada dia, de cap a cap d'any, ens posam i ens treim la careta; ens vestim i empolainam degudament per fer més goig, però al cap i a la fi ja se sap que la mona, per més sedes que es posi a sobre, continuarà essent mona per in saecula saeculorum!
Ah, i sobre la teva matèria primera, no passis ànsia, que si un dia et falta qualque tros te'n puc deixar de la meva!
Una besada molt grossa! ;-)
Doncs si, a tot arreu hi ha Carnaval aquests dies, al meu poble, sera la setmana que vé, el diumenge, tot i que als pobles del voltant ja ho han fet aquest cap de setmana passat.
Com sempre, la disbauxa és la que regna poer uns dies a les nostres ciutats, amb música, rialles i danses de tota mena.
No sé si tu t'has disfressat, però si ho has fert, espero que t'hagis divertit molt!
Hola, De tot, una mica!
O sigui que encara et disfressaràs, tu? Tens temps, eh!
Disbauxa, seny i rauxa... una barreja que mou el món.
Enguany no m'he disfressada, no, però si em convides a venir encara m'ho repensaré!
Una besada molt grossa! ;-)
Ai floreta, ja m'agradaria convidar-te, però el cert és que, ni tan sols sé si podré anar-hi, doncs quan un té obligacions, ja se sap, no pot disposar del temps...Però en definitiva, d'alguna manera ho veuré...
Fins aviat!
Hola, De tot, una mica!
Ja ho diuen, ja: "primer les obligacions que les devocions". I com que el temps no és elàstic, cal que prioritzem el que més ens convé... o si més no, allò que ens dóna les sopes!
Una besada molt grossa! ;-)
Ja ho podeu ben dir que tot l'any anem disfressats.
No només perquè de vegades renunciem a dur alguna cosa per por que no ens mirin amb menys respecte.
Massa sovint ens disfressa l'industria del vestit doncs comprem el que hi ha a les botigues i resulta difícil trobar el que de debò ens agrada i ens és còmode.
Heu vist aquesta roba de marca plena de forats, lletja i molt cara que duu molta gent?.
Hola, despi_na!
Vestit o disfressa, aquest és el dilema! Sí, realment de vegades no sabem si la roba que s'usa podria interpretar-se d'una manera o de l'altra. Per part meva, em semblen disfresses alguns tipus de vestimentes que identifiquen segons quines tribus urbanes, però com que supòs que la meva manera de vestir també ho pot semblar per a segons qui, quedam empatats!
Sí, despi_na, tanta de marca com vulguis, però amb més forats que un colador! I dels pantalons a punt de caure, què me'n diràs?
Una vegada un alumne d'una companya profe sortí a la pissarra. Abans d'arribar-hi li caigueren els texans.
Profe: "Això passa de mida i escàndol!"
Alumne: "Què passa? És la moda!"
I l'al·lot, tot empipat perquè la professora no entenia la seva manera de vestir. En fi, cadascú l'enfila per allà on vol... o per allà on pot.
Una besada molt grossa! ;-)
Acabo d'entrar, i hevist el que li esplicaves a Despi_na, sobre el noi a qui li van caure els pantalols a classe.
Mira, ja fa uns anys que al poble on vaig néixer vivia un home, a qui deien "En Pelegrí". Doncs bé, aquest home, que vivia sol, anava amb uns pantalons i una americana amb més pedaços de colors que la roba del seu coplor origional. Ja veus que allò de les "tribus urbanes" fa gairebé cinquanta anys que ja es va inventar, sweguramwent que ho va inventar, i no tinc por d'equivocar-me, el pobre Pelegrí...
Un petonet des de Girona, floreta!
Ei, De tot una mica!
Ja saps si en Pelegrí n'ha cobrats els drets d'autor, del seu invent?
Una besada molt grossa! ;-)
Doncs la veritat, floreta, no ho sé. Probablement no ho va ni pensar, doncs era una persona força pagesa, crec que, fins i tot, era analfabet el pobre, però el que sí sé és que al poble era molt estimat.
Ei, De tot, una mica!
Hi ha persones que no sabent de lletra són vertaders mestres de la vida, com en Pelegrí, probablement.
Una besada molt grossa! ;-)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home