Un nou curs acabat

Aquell dimarts, dia 2 de desembre, estàveu una mica nerviosos, no debades teníeu un examen. Jo us havia dit dies enrere que no es tractava més que d’una prova de control, la darrera, sí, però que no revestiria més dificultat del compte. La vàreu preparar bé, la majoria, i les notes així ho demostraren. Record les preguntes que em féreu, la quantitat de vegades que repetírem a la pissarra algun concepte no gaire clar, les vostres intervencions, les vostres ganes d’aprendre.

Per arribar al final d’aquest curs hem hagut d’esperar tres mesos, tres intensos i enriquidors mesos de feina. Com us vaig dir ahir, durant la petita festa, per mi no ha estat “anar a treballar”, sinó anar a passar una estona el més amena possible amb vosaltres, i al temps que hem intentat que les gairebé tres hores que hem compartit en cada classe fossin el menys pesades possible, en la mesura que el cervell humà pot aguantar.

La majoria de vosaltres no sabia que existís una llengua anomenada català, i supòs que els primers dies del curs us ha sonat més aviat a una cosa ben estranya que a cap altra llengua reconeixible. Han passat els mesos, i tots i totes heu començat a canviar el xip. Estic molt contenta de vosaltres, la veritat, sou fantàstics!

L’important ara és que continueu en aquest camí que començàrem junts, perquè no només us sentiu ciutadans d’aquesta Illa per raó de residència, sinó també perquè sigueu un mallorquí, una mallorquina més a partir de l’ús habitual de la llengua que heu conegut i que heu començat a estimar una miqueta.

Ana, Jorge, Danilo gran, Danilo petit, Mohamed, Daniel, Yanebi, Saikou, Lourdes, José, Héctor, António i Gustavo, a tots vosaltres, una besada molt grossa! ;-)