giragonsa

aquí comença la meva singladura per les sovint proceloses, sovint tranquil·les aigües del ciberoceà... que cada jornada de navegació prengui el rumb adequat i que em dugui a bon port... vols navegar amb mi?

Nom:
Ubicació: un racó de món, Països Catalans

Poques coses més a dir que encara no conegueu

divendres, de novembre 28, 2008

Un concert de pinyol vermell


Sí, realment va ser així: de pinyol vermell! No podia ser de cap altra manera, evidentment, que els intèrprets i el seu director al capdavant hi tenen la mà trencada, en això de quedar bé. El concert de dilluns passat, dia 24 de novembre, va ser tal com esperava: genial. Cada concert d’Studium Aureum és un gran què. Moltes són les hores de dedicació, molts els assaigs, molt el temps invertit en la preparació de cada peça. Es tracta d’una de les millors formacions musicovocals del nostre panorama musical illenc.

Fa molts d’anys que vaig tenir l’oportunitat de conèixer el Cor de Cambra Studium, i des de sempre em va encativar. Jo, que havia també format part d’una coral, veia aquells homes i dones com quelcom més que simples cantaires, en conjunt eren qualque cosa més que les altres formacions que hi havia a l’Illa, i els admirava i envejava sanament alhora. Amb el pas del temps s’han consolidat com el que començaren a ser: un grup capdavanter en el fet musical mallorquí.

No els havia sentit mai amb l’acompanyament musical que es presentaren fa uns dies, i no perquè sigui una formació novella, sinó perquè durant algun temps he estat una mica despenjada del món concertístic. Cada peça de “El concert sacre”(II) ofert per Studium Aureum va ser interpretada amb una gran exquisidesa, i tant els solistes com el cor, els instrumentistes i el seu abnegat director, Carles Ponseti Verdaguer, aconseguiren que aquell fred dilluns de novembre fos agombolat per la calidesa i el bon quefer de persones que respecten, valoren i estimen la música i el cant, un bell tresor que entre tots hem de conservar. Gràcies a tots per tan excepcional concert.

Una besada molt grossa! ;-)

dijous, de novembre 06, 2008

Mà de metge!


“Això necessita mà de metge”. Quantes de vegades hem sentit o utilitzat aquesta dita? Moltes al llarg de la vida, probablement. I sempre ens hi referim quan qualque cosa o qualque fet requereixen una bona reparació, un bon mètode per poder arribar a port.

“El consol del malalt és el metge”. Ben certa és la dita. Si un metge, i per extensió el personal sanitari, atén el pacient com cal, li proporciona tranquil·litat, serenor, i tot i que la malaltia continuï durant algun temps, el malalt se sentirà més reconfortat anímicament.

En el cas a què em referesc, “el malalt” és una part del col·lectiu d’usuaris d’aquest invent anomenat Sanitat Pública, i que darrerament s’ha vist afectat per tot un seguit d’atacs contra els seus drets lingüístics. Tot això ve a tomb perquè pel meu redol, i supòs que també en d’altres del domini lingüístic del català, hi ha un bon grapat de facultatius (una gran majoria, probablement) que s’oposa a haver d’atendre (i entendre) els pacients en la llengua pròpia d’aquestes Illes. Algun “patidor” del servei ha rebut una carta de l’Ib-salut “recomanant-li” que parli en castellà, perquè “de vegades el personal substitut que treballa a les illes no se’n surt amb fluïdesa en català ja que provenen de territoris no catalanoparlant. Fins que no s’instrueixen en aquesta llengua hi poden haver problemes de comunicació, per la qual cosa LI ACONSELLAM (les majúscules són meves) que en una altra ocasió, es faci entendre, ja que és el seu estat de salut allò que s’ha d’objectivar i el més interessat és vostè”. Qui ha redactat la carta també s’ha lluït, eh!

La realitat és que els professionals de la medicina que estan a favor d’atendre els pacients en la llengua d’aquestes Illes són minoria. Els que tenen aquesta sensibilitat lingüística s’han unit al Comitè d’Usuaris i Usuàries de la Sanitat Pública i es concentraran divendres que ve, a les 7h de l’horabaixa davant en Consolat de la Mar, just un dia després que els metges que s’hi oposen es concentrin també per reivindicar tot el contrari. En fi, cadascú s’entén!

I ara que hi pens... i si “el malalt” no és el col·lectiu d’usuaris, sinó directament la llengua catalana?

Una besada molt grossa! ;-)