giragonsa

aquí comença la meva singladura per les sovint proceloses, sovint tranquil·les aigües del ciberoceà... que cada jornada de navegació prengui el rumb adequat i que em dugui a bon port... vols navegar amb mi?

Nom:
Ubicació: un racó de món, Països Catalans

Poques coses més a dir que encara no conegueu

dijous, de juliol 06, 2006

Dormir a "la zòdiac"

Z Z Z Z Z Z Z Z z z z z z z z z



Dormir bé és molt important per descansar de les activitats del dia i per poder agafar amb força i empenta les de l’endemà. N’hi ha que van tan summament cansats que serien capaços d’adormir-se en qualsevol lloc: mentre dinen, a l’autobús, dins la banyera, fent coa a la cinta del supermercat... Sovint ens hem trobat que na Maria Menga, o Maria Enganxa (personificació de la son en terres illenques per als nins petits), ens ha ben aglapits per les solapes i ens ha fet una juguesca de les seves en el lloc més inoportú. Un dia ens enganxarà (valgui la redundància) tot havent arribat a la feina, a les soporíferes 15.00 h estiuenques, amb més ganes de fer una bona becadeta que d’engegar l’ordinador i de fer el que ens quedi pendent del dia anterior, i no tendrem cap altre remei que posar-nos-hi de bon de veres, així que... aigua fresca, ulls espolsats i endavant, que per a les 22.00 h només ens mancaran... set horribles hores de patiment! Ens en sortirem de la millor manera possible, sense que es noti que el nostre pensament és ben lluny del teclat, del disc dur, del word i de la mare que el va matricular, ja que en aquell moment serà ben festejat pel déu Morfeu.

N’hi ha que dormen malament, bé per algun problema físic, bé per alguna preocupació. Però n’hi ha d’altres que dormen malament perquè no disposen del lloc adequat. N’hi ha que dormen en un jaç qualsevol, per manca d’espai. N’hi ha que dormen al sofà, que sempre és més còmode dormir sol que acompanyat si qui t’ha d’acompanyar ja no és aquell/a company/a ideal de qui et vares enamorar com un/a ruc/a fa un grapat d’anys. I fins i tot hi ha algú, ben conegut i estimat, que dorm en un matalàs inflable, que anomena amb el seu gran sentit de l’humor “la zòdiac” per la sensació de navegar a la deriva que li pot arribar a produir, com si es tractàs d’un vaixell que travessàs la mar sense tenir gaire clares les cartes de navegació i el timó se li hagués fet malbé tot passant pel triangle de les Bermudes en plena tempesta.

El matalàs inflable, “la zòdiac”, és un parèntesi. D’aquí uns dies, aquest algú, ben conegut i estimat, el canviarà per un matalàs “normal i corrent” i un llit com cal. Com ha de ser!

Una besada grossa! ;-)