Les lliçons dels més menuts...

*
“Només els infants i els bojos s’atreviren a dir la veritat”...

Aquesta frase pertany al conte “El vestit nou de l’Emperador”. Supòs que tots l’heu llegit alguna vegada, i en recordau l’argument. Dos polissardos sense ofici ni benefici es fan passar per sastres, i es pacten per enganyar el sobirà d’un reialme tot fent-li creure que li confeccionaran el vestit més preciós que cap rei hagi portat mai sobre la capa de la terra. Que si fils d’or, que si brillants, que si naps, que si cols... I una particularitat: només podran veure aquella meravellosa roba els més intel•ligents del regne. Ningú no gosa dir res, no poden dir la veritat: els prendran per beneits! Això, no obstant, no espanta els menuts, ni els bojos: ells sí que la diuen, NO HI HA RES A VEURE, no hi ha roba al teler!

Ahir m’explicaren un fet esdevingut al matí. Una nina, menuda en edat però molt gran en saviesa, es va enfrontar a tot un senyor equip de professionals, molt conegut i reconegut en el sector. Va ser la més valenta de tots els presents en dir en veu alta el que cap d’ells no s’atrevia a dir. Va posar els punts sobre les “is”, va raonar el seu posicionament com una dona, als seus pocs anys. Va fer adonar a aquells “professionals del tema” que no en tenien ni la més remota idea, que les seves idees no acabaven de rutllar i que necessitaven dels savis consells de la meva petita amiga.

Ella es va atrevir a dir la veritat!

Una besada, S.
;-)

Emoció amb el Cor Intercultural Mario Benedetti...

*
Ganes, força, energia, vitalitat, joventut, il•lusió, emoció... Músiques de la riba americana i de la riba europea, sonoritats del mestissatge... Lletres en diferents llengües... Diferents nacionalitats cantant en català, portuguès, castellà... Peces conegudes i que formen part, algunes, del nostre patrimoni cultural, bé més cultes, bé del cançoner popular català, d’autor conegut o d’autor anònim; d’altres, que formen part del repertori popular argentí, brasiler, dels pobles indígenes... Una dotzena de veus, a capella en una sola peça; a les altres, amb acompanyament musical de guitarra, sonada pel seu director, amb bongos, cascavells, sonalles, canya d’aigua... Dones i homes que comparteixen vivències, s’integren en una altra realitat social i s’expressen a través de la música i el cant... Projecte que potencia la igualtat i la convivència... Amistats congriades al voltant d’un assaig, d’una actuació: “és la força de l’amistat la que mou la barca...”, ens heu cantat.

Gràcies per deixar-nos sentir la veu dels pobles del món.


Una besada!
;-)

Dos anys enrere...

*
Com passa el temps! Si sembla que va ser ahir mateix i aquests dies ja fa dos anys! El temps vola, certament.

Ulls atònits, somriure immens, cor bategant... Records que mai no s’esborraran de la memòria... Ai, 10 MEU!

Serenament, com ha de ser... una besada enorme!
;-)

Per vosaltres...

*
Avui estic especialment contenta i satisfeta, tot i un lleu puntet d’emoció. Avui ha estat el darrer dia que hem compartit, almenys oficialment. Fet i fet, han estat gairebé nou mesos de feina en comú, de treball conjunt, d’esforç per assolir la fita desitjada. No tothom hi ha arribat de la mateixa forma, és cert, però no ho és menys que els “supervivents” ho heu fet dignament. Com hem comentat no es tracta d’una qüestió de vida o mort, de cap de les maneres, sinó d’un repte personal, de la comprovació que la tasca feta és el punt de partença que us ha d’ajudar a obtenir metes més elevades encara.

Durant aquests mesos ens hem anat coneixent una miqueta mútuament. El que he conegut de vosaltres m’ha agradat molt, i el meu comentari va absolutament mancat de llagoteria barata i d’interessat afalagament, ans al contrari, que no tenc cap necessitat de posar-los en pràctica! La realitat és una, i no m’és menester disfressar-la perquè faci més guapo.

Per a una servidora, aquest ha estat un curs plaent, emocionant, intens, il•lusionant... No he sentit que anava a fer feina, sinó a divertir-me, i a més, amb un sou al cap del mes. Hi ha alguna cosa millor? Qui em digui el contrari, que m’ho demostri a partir de convincents raonaments! En qualsevol cas ho hem fet el millor que hem sabut... I qui fa el que pot no està obligat a més!

A tots vosaltres, M. Lluïsa, Esther, Vicky, Xavier, Ferran, Josep M., Maria, Emilio, Margalida, Cati R., Joana M., M. Àngels, Leonor, Marione, M. Antònia, Carolina, M. Trini, Josefa, Lourdes, Aina, Francesca, Toni, Matilde, Cati T., Ana, Isabel, Máxima, Raquel, M. Carmen, Mirta, M. Cristina, M. del Mar, Isabel M., Miriam, José Carlos, M. del Rosario, Teresa, Azucena, Mario Alberto, Hicham, Carlos, J. Antonio, Silvia, Aurora, Gema, Raquel, Lucía, Ruth, Rafael, Albert, Ana, Margaret, Asunción, Vanesa, M. José, M. del Mar C., Laura M., Margarita, Cati G., Ángeles, Cristina M., Laura, Carmen, Daniel, Cristina R, i a aquells que no anomèn, una abraçada i que la vida us somrigui!

;-)